Introducció a l'endoscòpia

Un endoscopi és un tub equipat amb una font de llum que es pot introduir al cos mitjançant obertures naturals o petites incisions quirúrgiques.

 

Els primers endoscopis estaven fets de tubs rígids i es van inventar fa més de 100 anys. Tot i que es van anar millorant gradualment, encara no van aconseguir un ús generalitzat. Més tard, a la dècada de 1950, els endoscopis es van fabricar amb tubs flexibles, cosa que els permetia doblegar-se fàcilment en les corbes del cos. El 1965, Harold Hopkins va instal·lar una lent cilíndrica a l'endoscopi, millorant el camp de visió. Els endoscopis actuals solen tenir dos tubs de fibra òptica; la llum entra al cos per un tub, mentre que el metge observa per l'altre tub o a través d'una càmera. Alguns endoscopis fins i tot tenen sensors de micro-circuits integrats que transmeten la informació observada a un ordinador.

 

Algunes cirurgies es poden realitzar amb endoscopis i làsers. Les fibres òptiques de l'endoscopi poden emetre un raig làser per cremar creixements o tumors i segellar els vasos sanguinis que sagnan.